Just en aquest moment has decidit marxar
la lluna perd el somriure i comença a plorar
els ànecs abandonen el riu i tornen a volar
buscaran nous horitzons on trobar la felicitat.
El treball i l’esforç dels darrers cinquanta anys
s’evapora en l’aire com les aigües dels mars
la butxaca i els interessos de quatre capcigranys
tenen poder per aquest paradís únic intoxicar.
On queden les grans muntanyes i els verds prats
quan arriba un milionari i vol edificar-hi un hotel
violen els nostres drets, sempre menyspreuats,
perquè per a ells no som persones, només gent.
Som estadístiques a la pissarra d’un desconegut
un animal sense escrúpols que pretén intoxicar
una terra a la que cent civilitzacions han vingut
i mai abans l’havien profanat per a remunerar.
L’extorsió deixa de ser cosa del passat i es fa real
sembla que es torna a posar de moda esclavitzar
no hi ha futur i de dotze hores torna a ser el jornal
i a final de mes no tenim prou ni per poder menjar.
Pateix la meva illa quan el seu cor deixa de bategar
el seu dèbil cor cedeix per culpa d’aquesta infermetat
uns bitllets compren un esperit que no podem defensar
les nostres il·lusions expiren, desapareix l’humanitat.
Potser ens hauríem de rendir, baixar els braços i el cap
potser és una opció posar preu a l’aire que respirem
però què farem quan els nostres fills vulguin la llibertat
i abatuts i morts de fam les seves esperances ofeguem.
La mort dels paisatges i les costes tan dignes d’admirar
el testimoni d’una era de perversió massacres naturals
aquesta és la transformació que al món esdevindrà
si canviem el benestar per un potent holocaust industrial.
la lluna perd el somriure i comença a plorar
els ànecs abandonen el riu i tornen a volar
buscaran nous horitzons on trobar la felicitat.
El treball i l’esforç dels darrers cinquanta anys
s’evapora en l’aire com les aigües dels mars
la butxaca i els interessos de quatre capcigranys
tenen poder per aquest paradís únic intoxicar.
On queden les grans muntanyes i els verds prats
quan arriba un milionari i vol edificar-hi un hotel
violen els nostres drets, sempre menyspreuats,
perquè per a ells no som persones, només gent.
Som estadístiques a la pissarra d’un desconegut
un animal sense escrúpols que pretén intoxicar
una terra a la que cent civilitzacions han vingut
i mai abans l’havien profanat per a remunerar.
L’extorsió deixa de ser cosa del passat i es fa real
sembla que es torna a posar de moda esclavitzar
no hi ha futur i de dotze hores torna a ser el jornal
i a final de mes no tenim prou ni per poder menjar.
Pateix la meva illa quan el seu cor deixa de bategar
el seu dèbil cor cedeix per culpa d’aquesta infermetat
uns bitllets compren un esperit que no podem defensar
les nostres il·lusions expiren, desapareix l’humanitat.
Potser ens hauríem de rendir, baixar els braços i el cap
potser és una opció posar preu a l’aire que respirem
però què farem quan els nostres fills vulguin la llibertat
i abatuts i morts de fam les seves esperances ofeguem.
La mort dels paisatges i les costes tan dignes d’admirar
el testimoni d’una era de perversió massacres naturals
aquesta és la transformació que al món esdevindrà
si canviem el benestar per un potent holocaust industrial.