Reflexió
Tot i que em trencares el cor
no pensis que et guardaré rancor
doncs ets per a mi font d’inspiració
creadora del foc intens i la passió.
Eres per a mi una ona de saviesa
perquè em donaves tot allò que volia
esforçant-te en el dia a dia
tot i estant als meus capricis sotmesa.
Només de recordar-me de la teva figura
he de treure forces de flaquesa
per a que no em trobis cap raresa
com a aquella fruita que no madura.
Però no creguis que ara començo
a dir-te el que de veritat sent
doncs això no és més que un trist lament
que manifesta tot allò que penso.
Quan estàvem junts
ens donàvem carícies a munts
però ara que estam separats
tots els sentiments estan amagats.
Jo no se si podré aprendre a amar-te
després de tot el que em feres patir
que fins i tot el cor em vares partir
però el que si faré serà perdonar-te.
No se si això era el que buscaves
quan a altres homes t’aferraves
però sàpigues que en la teva trampa no cauré
i les portes del meu cor et tancaré.
Estic cansat de les teves mentides
¿per què em menteixes si no m’estimes?
no vull que em tractis més així
perquè pareix que vulguis acabar amb mi
Encara no entenc perquè et tornares tan salvatge
doncs jo et tractava qual princesa en el seu carruatge
per tu transformava l’odi en amor
i patia en ocasions moltíssim dolor.
La nostra vida era perfecta
però ja no cal que et desesperes
ni amb excuses ni amb quimeres
en dir que la separació no t’afecta.
Amb tu vaig arribar fins al cel
però preferires jugar a dos bandes
com catòlics i protestant a Flandes
per la teva luxúria dolça com la mel.
Jo preferiria que això ja s’acabés
doncs no estic disposat a patir més
perquè jo ja he perdut l’ interès
per una relació que ja no val res.
L’únic que m’havies de demostrar
era tan sols que eres una bona persona
però m’has demostrat que la teva ment no raona
i que en tu no puc confiar.
Si de veritat em volies fer mal,
¿per què no eres tu mateixa?
no crec que poguessis tenir queixa
de la meva actitud ultra-racional.
Finalment pens que aquesta ferida no té cura
ja que es tracta d’una de molt profunda
que de penes el meu cor inunda
i que amb el temps ha significat la nostra ruptura.
Fidel i apassionat: TSR
Tot i que em trencares el cor
no pensis que et guardaré rancor
doncs ets per a mi font d’inspiració
creadora del foc intens i la passió.
Eres per a mi una ona de saviesa
perquè em donaves tot allò que volia
esforçant-te en el dia a dia
tot i estant als meus capricis sotmesa.
Només de recordar-me de la teva figura
he de treure forces de flaquesa
per a que no em trobis cap raresa
com a aquella fruita que no madura.
Però no creguis que ara començo
a dir-te el que de veritat sent
doncs això no és més que un trist lament
que manifesta tot allò que penso.
Quan estàvem junts
ens donàvem carícies a munts
però ara que estam separats
tots els sentiments estan amagats.
Jo no se si podré aprendre a amar-te
després de tot el que em feres patir
que fins i tot el cor em vares partir
però el que si faré serà perdonar-te.
No se si això era el que buscaves
quan a altres homes t’aferraves
però sàpigues que en la teva trampa no cauré
i les portes del meu cor et tancaré.
Estic cansat de les teves mentides
¿per què em menteixes si no m’estimes?
no vull que em tractis més així
perquè pareix que vulguis acabar amb mi
Encara no entenc perquè et tornares tan salvatge
doncs jo et tractava qual princesa en el seu carruatge
per tu transformava l’odi en amor
i patia en ocasions moltíssim dolor.
La nostra vida era perfecta
però ja no cal que et desesperes
ni amb excuses ni amb quimeres
en dir que la separació no t’afecta.
Amb tu vaig arribar fins al cel
però preferires jugar a dos bandes
com catòlics i protestant a Flandes
per la teva luxúria dolça com la mel.
Jo preferiria que això ja s’acabés
doncs no estic disposat a patir més
perquè jo ja he perdut l’ interès
per una relació que ja no val res.
L’únic que m’havies de demostrar
era tan sols que eres una bona persona
però m’has demostrat que la teva ment no raona
i que en tu no puc confiar.
Si de veritat em volies fer mal,
¿per què no eres tu mateixa?
no crec que poguessis tenir queixa
de la meva actitud ultra-racional.
Finalment pens que aquesta ferida no té cura
ja que es tracta d’una de molt profunda
que de penes el meu cor inunda
i que amb el temps ha significat la nostra ruptura.
Fidel i apassionat: TSR